La poda

Aquests dies hem fet molta pràctica amb les tisores. Alguns tallant amb veritable habilitat,  altres intentant obrir i tancar els dos dits alhora, i els més petits han pogut tallar amb les dues mans, encertant alguns cops i altres tallant l'aire...sense por, tot provant.

Hem podat el roser, la buganvilla, les punxes de la yuca i fins i tot un pobre cactus amagat...La qüestió era tallar, tallar i tallar...


Aprenent amb les mans

Gràcies al taller de matemàtiques de la Lara Giménez, hem començat a desaprendre esquemes i operacions.

 La importància de manipular las matemàtiques i el saber esperar el moment precís per a cada nou aprenentatge.


En cambio el cien existe
El niño
está hecho de cien.
El niño tiene
cien lenguas
cien manos
cien pensamientos
cien maneras de pensar
de jugar y de hablar
cien, siempre cien
maneras de escuchar
de sorprenderse, de amar
cien alegrías
para cantar y entender
cien mundos
que descubrir
cien mundos
que inventar
cien mundos
que soñar.
El niño tiene
cien lenguas
(y además cien, cien, y cien)
pero se le roban noventa y nueve.
La escuela y la cultura
le separan la cabeza del cuerpo.

Le hablan:
de pensar sin manos
de actuar sin cabeza
de escuchar y no hablar
de entender sin alegria
de amar y sorprenderse
sólo en Pascua y en Navidad.
Le hablan:
de descubrir el mundo que ya existe
y de cien
le roban noventa y nueve.
Le dicen
que el juego y el trabajo,
la realidad y la fantasía,
la ciencia y la imaginación,
el cielo y la tierra,
la razón y el sueño,
son cosas
que no van juntas.
Le dicen en suma
que el cien no existe.
Y el niño dice:
En cambio el cien existe.
                                                   Loris Malaguzzi





LA OREJA VERDE


Un día, en el Expreso Soria Monteverde,
vi subir a un hombre con una oreja verde.
Ya joven no era, sino maduro parecía,
salvo, la oreja que verde seguía.
Me cambié de sitio para estar a su lado
y observar el fenómeno bien mirado.
Le dije: Señor, Usted, tiene ya cierta edad,
dígame, esa oreja verde, ¿le es de alguna utilidad?
Me contestó amablemente: yo ya soy persona vieja,
pues de joven sólo tengo esta oreja.
Es una oreja de niño, que me sirve para oír
cosas que los adultos nunca se paran a sentir:
Oigo lo que los árboles dicen, los pájaros que cantan,
las piedras, los ríos y las nubes que pasan,
oigo también a los niños, cuando cuentan cosas
que a una oreja madura, parecerían misteriosas.
Así habló el Señor de la oreja verde
aquel día, en el Expreso Soria Monteverde.

Gianni Rodari








Les verdures i l'hort.

L'altre dia a l'hora del dinar, vam estar parlant amb els infants de les verdures de la tardor. De la conversa va sorgir la idea d' acondicionar un raconet del pati per fer-hi un hort.

Així que mans a l'obra: vam netejar un petit troç, vam remenar i cavar la terra i vam plantar cols, enciams i maduixes.



I ara a esperar que aquesta pluja les faci ben grans....